Una història d’amor

L’única història. Julian Barnes. Angle Editorial

Llibre recomanat per Martí Domínguez Romero

 

Julian Barnes. L’única història

Julian Barnes planteja la següent qüestió: què és millor estimar molt i patir molt, o a l’inrevés, estimar poc i patir poc…? Sobre aquesta pregunta desenvolupa la trama de la novel·la, la relació d’un jove de divuit anys amb una dona madura, casada, atractiva, de quaranta-vuit anys. Es tracta d’una relació sense futur? Barnes té bon pols narratiu i aconsegueix mantindre el lector interessat en una història amb un argument molt prim. Les infidelitats d’ella, la candor d’ell, la societat anglesa astorada per aquell escàndol, l’alcoholisme, la desfeta… Tot allò salpebrat amb frases aforístiques, sobre les relacions personals, que cauen com martellades. Al capdavall, Barnes aconsegueix el seu objectiu, que és que el lector es mantinga fidel a la lectura, picat en saber com acabarà aquell embolic que cada vegada fa més aire de tragèdia. Els personatges estan suficientment ben construïts perquè no hi haja cap sensació d’impostura, i que malgrat que des de fora puga’m pensar que la cosa està molt clara, els dubtes i les vacil·lacions de la parella es mantiguen versemblants. És fàcil jutjar des de fora, però quan s’està tan profundíssimament enamorat tot és possible. Tot és previsible, però seguim llegint, perquè les històries d’amor sempre són belles i respectables. I, tanmateix, un altre final haguera estat possible. Un final més inesperat. Per què no podien envellir junts, feliços, indiferents de tot? Si la relació d’un home madur amb una jove és ben freqüent, per què ha de ser tan difícil el cas contrari? Fins i tot per a la literatura.

Més informació a la llibreria Tirant lo Blanch