Narcís o l’onanisme. Carles Fenollosa. Llibres de la Drassana.
Carles Fenollosa. Narcís o l’onanisme. Llibres de la Drassana. 163 pàgines. Premi Lletraferit de Novel·la 2018.
Llibre recomanat per Martí Domínguez 
La novel·la Narcís o l’onanisme és una brillant reflexió sobre la vida cultural valenciana, sobre el desànim d’un periodista lletraferit que s’enfronta a l’enfonsament de tot un país. Carles Fenollosa, amb la figura de Narcís Almudéver, ha creat un personatge potent i seductor, un home torturat pel seu inconformisme, per la seua incapacitat per a doblegar-se, i que conserva la dignitat fins i tot en els moment més difícils, com quan s’encara amb una parella de Guàrdies Civils. És un llibre trasbalsador, que denuncia la migradesa de les publicacions valencianes, dels premis literaris, de la premsa valenciana espanyolista (El Levante Espanyol), i per sobre de tot ret un efusiu homenatge a Joan Francesc Mira i a la seua novel·la Els treballs perduts, del qual imita (potser fins i tot massa) el seu estil, la mescla de pensaments i fets, d’anotacions erudites i colps d’humor (en especial, de malhumor). Però, en general, impera un amor desesperançat a la ciutat de València, als seus carrers i a la seua història. Una malenconia una mica tràgica, agredolça, que fa que acabem la lectura amb el cor en un puny. Quanta raó té Narcís! Amb quina virulència denuncia aquells que abandonen la llengua dels seus pares, i aquells escriptors que canvien d’idioma (de Beuter a Blasco Ibáñez), i que, desprès, a més a més, hem de suportar la seua mala consciència: “…com quatre segles desprès faria Manuel Vicent en aquella novel·la seua on conta molt mediterràniament com va anar a demanar absolució al Profeta i segons aquell li va dir que no patira perquè escrivia en castellà però pensava en valencià, una mentira com una puta casa home, qui collons es creu això?” Desorbitat, tremend, busca-raons, gamberro Narcís! Llegiu-lo i feu-li costat.
