Llibre recomanat per Martí Domínguez 
Richard Ford, en “Entre ells dos“, escriu una tendra evocació dels seus pares. No és estrictament una autobiografia; és més bé això, dos retrats, per separat, dels seus progenitors. Això fa que hi ha haja necessàriament repeticions, perquè els escenaris i les anècdotes, un colp els seus pares s’han conegut i casat, es repeteixen per necessitat. En mig d’ells, que formen una forta unió, naix Richard, després de molts anys de matrimoni, quan ja no se l’esperaven. Son pare és corredor de comerç, i sa mare l’acompanya per aquelles ciutats del sud dels Estats Units, sense cap objectiu vital més que el de viure junt amb ell i sentir la llibertat de la carretera. L’arribada del fill trastoca aquell estat de vida seminòmada, i es converteix en un entrebanc, que tots dos accepten amb alegria. Però Richard Ford sempre tindrà aquella sensació de què la seua arribada va acabar amb el seu mode de vida i que d’alguna manera fou el final d’una època especialment feliç i despreocupada. Son pare, com a corredor de comerç, era un home simpàtic, que queia bé a la gent, expansiu i enriolat, d’escassa complicació mental; en canvi, sa mare era més introvertida, prou atractiva, i alliberada, però més insegura i complexa. L’autor d’El periodista esportiu i d’El dia d’acció de gràcies, fa una afectuosa descripció d’aquells anys, i d’aquelles dues persones perfectament vulgars, de la classe mitjana nord-americana. Certament, després de llegir Entre ells dos coneguem molt millor els orígens de Ford, i les seues influències. En aquest sentit, el llibre és interessant, perquè ja ens mostra aquella societat nord-americana desestructurada i convulsa que després desenvoluparà en les seues cèlebres novel·les. I, tanmateix, dit això, trobe que la prosa de Richard Ford en aquest cas és en excés esquemàtica i primària. Per moments fa l’efecte que no sap què contar dels seus pares i que per això el seu estil és prim i banal, tan trivial com les dues vides que té que explicar.
Veure més informació a Llibreria Tirant lo Blanch
