Los amnésicos. Géraldine Schwarz. Tusquets Editores
Llibre recomanat per Martí Domínguez Romero 
El llibre de Géraldine Schwarz “Los amnésicos “(Tusquets editores) és vertaderament interessant, i una lectura molt recomanable per aquests dies que la ultradreta (i el feixisme) rebrota arreu del món. Schwarz és filla de pare alemany i de mare francesa, i això li permet tindre una mirada prou distanciada dels fets, però al mateix temps molt documentada. I en què consisteix l’amnèsia que denuncia? En com els alemanys varen passar pàgina desprès de la Segona Guerra Mundial, com varen voler oblidar-se el més ràpidament possible de tot el que havia succeït, i com molta gent es va fins i tot reinventar el seu paper durant la guerra. Schwarz indica que la majoria del poble alemany fou Mitläufer, és a dir, aquell que es deixa arrossegar pel corrent. Segons aquesta historiadora, això no els exculpa, sinó més aviat el contrari: la major part d’ells es va beneficiar del nazisme, va treure profit de la desgràcia dels jueus i dels comunistes perseguits. El seu avi va comprar una indústria a una família jueva a un preu molt assequible, i va prosperar gràcies a això. Aquells Mitläufers no necessàriament tenien el carnet nazi; eren senzillament ciutadans alemanys que no es resistien a una oferta temptadora, i això podia ser una fàbrica, o un pis, o una biblioteca o tot un mobiliari. Uns i altres caigueren en un immens cinisme, en una actitud vertaderament deshumanitzada i que va mostrar el pitjor rostre de l’espècie humana. Però Géraldine Schwarz no sols acusa els seus compatriotes alemanys, sinó també els francesos, que sota el règim de Vichy varen participar activament en les polítiques racials nazis, fins a extrems insospitats (ara sembla que bona part dels francesos va formar part de la resistència, quan en realitat foren molts pocs). Tan sols una puntualització a aquesta edició espanyola: el llibre es clou amb un epíleg de José Álvarez Junco (El peso de un pasado sucio), on, sense cap necessitat, explica als lectors les bondats de l’obra i certifica el gran treball historiogràfic de Schwarz. I quan ja pensem que la cosa no pot anar més enllà, parla de la situació d’Espanya, escriu sobre el Valle de los Caídos i el rebrot de l’extrema dreta, i deixa aquesta perla: “A la vez, en Cataluña ha estallado el problema más grave con que se enfrenta el país, alrededor de una reivindicación de la independencia alimentada por otra visión simplificadora y victimista del pasado, e impulsando políticas lingüísticas de fomento del catalán que recuerdan a las franquistas en pro del castellano”. Què té a veure una cosa amb una altra? L’autora és conscient que empren la seua obra per tal de fer un ús matusser i esbiaixat de la realitat catalana? Resulta una postil·la indignant per a un llibre tan elegant i objectiu, tan matisat i valent.
Més informació a Llibreria Tirant lo Blanch
