El árbol. Slawomir Mrozek. Editorial El Acantilado
Llibre recomanat per José Félix escudero Pitarch
Temps enrere, no massa temps diria, va caure en les meves mans un llibre de l’escriptor, dramaturg i dibuixant polac Slawomir Mrozek. Es deia “El elefante” i el vaig llegir uns quants mesos desprès d’agafar-lo i confés que em va sorprendre, bàsicament per la subtilesa i sobretot per l’eficàcia satírica. Em vaig prometre aleshores que llegiria algun llibre més de Mrozek. I vets aquí que el mes passat me vaig trobar de cara a un llibre de contes intittolat “El árbol” i em va durar un tres i no res, no perqué siga curt, que també, sobretot però perqué una vegada comences ja no t’el pots deixar. Vos preguntareu per què i la raó és ben senzilla, t’atrapa. Jo no faig distinció entre el relat curt i la novela si es tracta de bona literatura. Conec i he llegit molts autors de contes que tenen un èxit literari inabastable, parle de Borges, Cortázar, Bellow, Onetti, Atwood, Calders, pose per cas. I des d’ara incorpore el nom de Mrozek a aquesta o una altra llista semblant. En El árbol n’hi han uns trenta contes i us he de dir que al meu parer més d’una dotzena podrien estar a qualsevol bona antologia. L’autor polac gasta una prosa senzilla i subtil alhora per descriure situacions de la vida quotidiana, que ho son en la mèdica que relaten situacions ben conegudes, però finalment alguna cosa fa canviar el relat i sembla cosa fantàstica allò que abans us havia paregut ordinari.
Es tracten temes tan comuns com l’enveja, l’egoïsme, la vida sota els règims totalitaris, la llibertat, l’amor i l’ amistat però sempre des d’una visió provocadora que enfronta els personatges a resoldre un problema moral, social o polític sense cap excusa. N’hi han de llargs i de curts i en aquests fa prodigis emocionals en dos o tres planes. Diríeu que és una mena de Auguste Monterroso centreuropeu, tot i que en aquest cas, Mrozek aprofita la melamgia pròpia de la seua terra per a marcar distància amb els escriptors sudamericans.
Ja dic, prosa senzilla i fèrtil que fa pensar, que ens obliga a anar un pel més enllà del que acabem de llegir i ens prepara per al següent conte. Encara que no ho parega discorre per les venes d’aquest llibre un fil fantàstic, una mena de prodigi narratiu invisible que et fa somriure des de la ingènua, en aparença, posició personal de l’autor. Una troballa que paga la pena llegir.
Veure més informació a Llibreria Tirant lo Blanch
