La muerte del pequeño burgués. Franz Werfel. Ediciones Igitur
Libro recomendado por José Félix Escudero Pitarch 
Regirant els calaixos de la meua biblioteca vaig trobar fa unes setmanes, un llibre de l’escriptor austríac, Franz Werfel i com que el record era prou llunyà vaig buscar els elements biogràfics necessaris per situar-lo al seu temps material i literari. Resultà ser que aquest autor, coetani i amic d’alguns dels escriptors més importants de la primera part del segle XX, Robert Musil, Hermann Broch, Joseph Roth o Franz Kafka, per només mencionar els més significatius, ja disposava als quatorze anys d’un important recull de versos que recitava amb veu ferma i tornant pels cafès literaris de Viena dalt d’una cadira. Va ser protegit des de bon començament per Max Brod, el mentor de Kafka i no va parar de fer poesia, novela, teatre i assaig de manera abundant i amb gran èxit fins que va haver de fugir del nazis i emigrar als EEUU, on va morir en la dècada dels anys cinquanta.
Popularment se’l recorda per la Canción de Bernadette, duta tambè al cinema, però aquest recull de novel·les curtes, tres. Intitolat, La muerte del pequeño burgués, és una meravella literària, una peça d’orfebreria textual per on s’esmicola tota la vella sabiduria, tota la tristor i tota la decadència d’una època i d’ imperi com el Austro-hongarés.
Un centenar i escàs de planes en son suficients per fer palés el naixement d’una nova manera d’entendre l’escriptura, no debades l’autor que us porte hui a aquesta plana, va ser un dels fundadors del moviment cultural de La Nueva Viena i de l’expressionisme literari.
Res tan precís i minuciós com la despulla emocional i física del personatge del relat de La muerte del pequeño burgués. Res tan senzill i comprometedor alhora que aquestes poques planes d’excel.lent escriptura. Un segle hi cap, també una manera d’entendre la vida d’una mació, de moltes nacions, que s’apagava al ritme que els pulmons del protagonista treien l’últim alé. Imprescindible.
