Màquines com jo. Ian McEwan. Anagrama Editorial
Llibre recomanat per Martí Domínguez. 
Ian Mc Ewan és dels pocs escriptors contemporanis que s’interessa per la ciència. En Amor perdurable tractava temes de la sociobiologia, en Solar del canvi climàtic, en Dissabte de la neurociència. I ara, en Màquines com jo, s’enfronta al repte de la robòtica. Aquest interès per la ciència i la tècnica és molt encomiable, i les novel·les tenen sempre el seu perquè de ser: hi ha rere elles una descripció social que va més enllà de la casuística científica. Potser, en ocasions, es veu massa la professionalització de l’autor: a parer meu, el seu millor llibre és Cheasil beach, que és alhora el més prim i espontani. Dit això, McEwan sempre és interessant de llegir, perquè com a bon professional hi posa tot el que necessita la novel·la. I en Màquines com jo s’enfronta a un robot, de nom Adam, que arriba a ser sensible, a tenir consciència, que arriba a ser. Potser tot és massa previsible, fins i tot el desenllaç (que no desvelaré). És el gran dilema al que s’enfronten els humans: arribarà a fer la IA màquines com nosaltres? Fins i tot, màquines que puguen mentir? Adam composa haikus (no sé quants per minut), i sembla tenir sensibilitat artística. També s’enamora i també fa l’amor. Adam és com nosaltres; no, millor que nosaltres… Aquest és el problema. Ian McEwan juga en aquesta novel·la amb vàries ucronies, i permet que Alan Turing encara estiga viu, i no s’haja suïcidat. També que els argentins guanyen la guerra de les Malvines. Tot això fa que aquesta novel·la, amb robots enamoradissos, i escenaris i personatges inversemblants, siga per moments una mica delirant. Un desgavell que sols la ploma segura de McEwan manté en alt, amb dignitat.
Veure més informació a llibreria Tirant lo Blanch
