Opus nigrum. Marguerite Yourcenar. Editorial Alfaguara
Marguerite Yourcenar. Opus nigrum. Ediciones Alfaguara / Obra negra. Ed. Proa “A tot vent”.
llibre recomanat per Martí Domínguez Romero 
Opus nigrum ha quedat injustament eclipsada per les Memòries d’Adrià. I, tanmateix, L’oeuvre au noir (el seu títol original) és una novel·la que té una lectura molt més contemporània, i que ens afecta de molt més prop. El protagonista Zenó, un transsumpte de Giordano Bruno, Ambroise Paré i Miquel Servet, exerceix la medicina a Bruges a principis del segle XVI, i té, entre els seus molts interessos, alguns propis de l’alquímia, la investigació de la circulació de la sang. A més a més, practica la libertas philosophandi, això és, el plaer de la investigació empírica i la independència intel·lectual, publicant les seues primeres descobertes en un tractat titulat Pronòstics. Aquest, de seguida, és considerat un text herètic, i l’obliga a ocultar-se en un convent, on exerceix com a galè. Diverses circumstàncies el forçaran a desvelar més endavant la seua vertadera identitat, i a enfrontar-se a les conseqüències de les seues obres blasfemes. Opus nigrum és un excepcional retrat d’aquella època d’interregne, d’aquell període que va entre l’Edat Mitja i la plena arribada de la Il·lustració, durant el qual l’home es (re)descobreix a si mateix i el lloc que ocupa la Terra a l’univers. Yourcenar mostra, amb la seua prosa intensa i amb uns llargs diàlegs a la manera de Thomas Mann, la pugna intel·lectual entre la ciència i el dogma religiós. I al mateix temps, Opus nigrum és un magnífic retrat social d’aquell moment, amb un ample desplegament d’escenes costumistes, com ara el sorgiment de la burgesia, el paper indecís de l’església (que dubta si modernitzar-se o no), la violència brutal dels espanyols a Flandes (amb un duc d’Alba sanguinari), i la descoberta del Nou Món (el protagonista s’entreté durant anys amb una planta de tomaca portada d’Amèrica). Abans d’iniciar un llarg viatge, Zenó explica a un familiar el motiu d’aquella partida: “Vull veure si la ignorància, la por, la inèpcia i la superstició verbal regnen en totes parts, igual que ací”. Gran Zenó! Si un Zenó actual emprenguera un viatge semblant, potser comprovaria amb sorpresa que, més de cinc segles desprès, les coses en aquest sentit no han canviant tant.
Veure més informació a Llibreria Tirant
