Llibre recomanat per Martí Domínguez Romero.
Llegit Veus, la mar. Un treball etnològic extraordinari. Víctor Labrado aconsegueix fixar la veu dels mariners de La Vila, les seues epopeies i aventures, l’estraperlo, la guerra, la misèria de la pesca, l’alegria de quan les tonyines entren en l’almadrava, els moments dramàtics dels naufragis. I les rivalitats entre barques de gasoil i llaüts de vela: desprès de la guerra, com que no hi havia gasoil per qüestions del racionaments, els vells llaüts tornaren a eixir a la mar. M’ha recordat en alguns punts el meravellós llibre d’Alfred Ayza El món mariner de Peñíscola. Perquè al darrera de totes aquelles biografies hi ha un testimoni vital d’una enorme riquesa lèxica i etnogràfica, que fan d’aquest llibre una vertadera joia, per tal de fixar per a sempre una manera de veure el món. Potser Víctor Labrado podria haver assajat traslladar aquella percepció d’una manera més novel·lada, per tal de dotar encara més de profunditat psicològica aquells irrepetibles personatges de la mar. Però, alhora, és cert que d’haver fet això (a l’estil de Herman Melville amb Moby Dick, que per sobre de tot és una novel·la que recull la vida atzarosa i temible dels baleners) potser hauria interferit massa en l’exposició, senzilla i pura, d’aquelles veus. Veus de mar. Un llibre que paga la pena llegir i consultar.
veure més informació a Llibreria Tirant lo Blanch