Resistència alemanya

Comparte:

Hans Fallada. Sol a Berlín. Butxaca 1984.

Lectura recomanada per Martí Domínguez Romero

Hans Fallada. Sol a Berlín. Butxaca 1984. 695 pp.

Ödön von Horváth. Juventud sin Dios. Nórdicalibros. 208 pp.

La col·laboració de la intel·lectualitat alemanya amb el nazisme és esborronadora. El llibre Christian Ingrao Creer y destruir (Acantilado) és una bona mostra de fins a quin punt el món universitari alemany i austríac va participar activament com a ideòleg del nacionalsocialisme. Els casos que s’oposaren foren aïllats; i la major part d’ells no tingueren una altra opció (o eren obertament comunistes o tenien ascendència jueva). Entre els escriptors hi hagué potser més exemples significatius, com ara Siegfried Lenz, autor de dues novel·les molt recomanables: Lliçó d’alemany (Club editor) i El desertor (Edicions de 1984). Ara he llegit dues noves novel·les de dos autors que també es varen oposar al nazisme, posant en risc les seues vides. En Sol a Berlín (Butxaca 1984), Hans Fallada reconstrueix la vida d’un matrimoni senzill, que fa la seua guerra particular contra el nazisme, escrivint pamflets i distribuint-los per Berlín. La seua humilitat fa que la Gestapo trigue un temps a enxampar-los: es tracta d’una descripció crua de les tàctiques policials del moment, amb una sèrie de protagonistes de segona fila, que arrisquen la seua vida sense saber ben bé perquè. Un llibre corprenedor.

Ödön von Horváth. Juventud sin Dios. Nórdicalibros.

En canvi, la novel·la d’Ödön von Horváth, Juventud sin Dios (Nórdicalibros), es centra en la instrucció dels joves estudiants dins de les escoles nazis, i de la tímida resistència d’un mestre, que sense ser obertament contrari al nacionalsocialisme no pot transigir en certs temes racials i acaba arriscant el seu avenir. Siga com siga, i comptat i debatut, ben poca resistència. Es podria recordar La rosa blanca, aquell grup d’estudiants valerosos que acabaren guillotinats per la seua propaganda “antipatriòtica” i alguns exemples més. Ödön von Horváth es va exiliar l’any 1938, i va recalar a París, camí dels Estats Units: la vesprada de l’1 de juny, durant una forta tempesta, un llamp va trencar una branca d’un arbre dels Parcs Elisis, amb la mala sort de caure sobre l’escriptor, matant-lo de forma immediata. Els seus admiradors varen voler descobrir en aquesta mort tan inesperada i absurda algun tipus de missatge transcendent. En qualsevol cas, l’atzar o la Providència, ens va furtar un dels escriptors més bel·ligerants i intel·ligents contra el nazisme, quan tan sols tenia trenta-set anys.

Més informació a Llibreria Tirant lo Blanch

Comentarios cerrados.